Pedra del Desencant. Número 2-Dilluns

Pedra del Desencant. Número 2-Dilluns

Quan el poble parla, tothom calla. Segurament, aquests dies més d’una enviarem un Whatsapp a les nostres amigues o companyes de festa quan arribem a casa i ens quedarem uns minuts esperant rebre’n un d’elles, permentent-nos aclucar els ulls quan per fi veiem la seva emoticona. Perquè davant l’amenaça s’erigeix la sororitat. 

Avui hi som totes en un dia immillorable per fer una declaració d’intencions. Avui les Blanques, a través de les Nimfes, han posat tota la carn a la graella per treure la màscara al masclisme vallesà i granollerí, i demostrar que ara més que mai és necessària l’educació i la formació per a totes per a combatre’l. 

La Festa Major, a banda de ser uns dies en els quals tot s’atura i sortim a passar-ho bé, també pot (i, té el deure, a parer meu) ser un espai de reivindicació social. Ja ho va fer Blancs en el moment d’abolir la figura del cap de colla i ho està fent en adoptar, de forma informal, el femení genèric a les comunicacions internes i externes,

Res millor que desemmascarar el masclisme en un entorn d’oci nocturn; el consum d’alcohol i/o d’altres substàncies no són una excusa. No permetrem que el masclisme visqui, a la Festa Major ni enlloc. Perquè, si ens toquen a una, ens toquen a totes. Blanques: la nit és nostra! 

Close Menu